RAFAEL VALLBONA. Leopoldo Pomés solia dir que “una fotografia és bona quan la seva contemplació va més enllà del que es veu”. El fotògraf sentia una enorme atracció pel que hi ha de misteriós en una imatge, perquè són les fotos enigmàtiques les que obren fins a l’infinit la imaginació de l’espectador. La foscor d’una … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Rebre un correu d’una estudiant amb una foto del bar Las Delicias i una sola frase “bon dia des d’un dels escenaris de Últimas tardes con Teresa”, és una d’aquelles petites coses que et fan creure que hi ha futur. Tres mesos enrere, l’estudiant que aquell dia lleganyós havia pujat fins al Carmel … Llegiu més
RAFAEL VALLBONA. Quan vaig acabar d’escriure l’assaig Fosa a negre. la glòria i l’infern d’una generació, vaig dedicar un matí a vagar sense rumb ni motiu per l’immens univers de YouTube. Era un simple passatemps, un deambular digital que no tinc per costum, però que, ho reconec, durant les llargues setmanes de tancament a casa … Llegiu més
De llibres sobre els convulsos dies de l’octubre del 2017 a Catalunya se n’han escrit molts. De ficcions, que prenen en part aquest rerefons que va sacsejar el país i va tenir repercussions a fora, menys. Rafael Vallbona en fa un punt de partida per a la seva novel·la breu Els bons dies, que va guanyar el Premi … Llegiu més