VICENÇ BATALLA. Quan es parla de reinventar-se a la cultura, a causa de la pandèmia, encara és més curiós per a un festival tan jove com el Ohlalà! de cinema francòfon a Barcelona. La seva tercera edició havia de celebrar-se a mitjans de març, però les seves organitzadores van tenir el reflex d’ajornar-lo a l’octubre abans no els hi caigués a sobre el confinament. I, set mesos després, presenten una programació híbrida, meitat presencial meitat per internet amb la plataforma Filmin, que els hi permet en tot cas de donar a conèixer 16 pel·lícules en la seva gran majoria inèdites a les sales catalanes i espanyoles. L’Institut Francès de Barcelona acull la inauguració l’u d’octubre, amb La Belle époque de Nicolas Bedos, i tota la programació presencial excepte l’obertura per la retrospectiva de Nathalie Baye que es fa per primer cop a la Filmoteca de Catalunya. Entremig, hi ha nou llargmetratges a competició que provenen de França, Bèlgica, Suïssa, el Quebec i Tunísia. Fins a la clausura el 8 d’octubre amb Notre Dame, de Valérie Donzelli. La gran triomfadora d’aquesta edició a nivell de premis ha estat Antigone, de la quebequesa Sophie Deraspe, que trasllada a una família d’immigrants en l’actualitat a Mont-real el mite de l’heroïna grega.

“Entrem en el terreny de la resistència”, resumeix la codirectora i programadora del festival Ohlalà! Mélody Brechet-Gleizes sobre aquest canvi de format per salvar aquesta tercera edició. “De fet, en aquesta tercera edició, passàvem a la velocitat superior. El canvi ens ha frenat una mica en el nostre impuls”. Havien programat 23 pel·lícules, en relació a les 15 de la primera i segona edició. Finalment, en són 16. I Ana Belén Fernández, l’altra codirectora i responsable de comunicació, afegeix: “fer un festival en aquestes condicions, és tot un repte”.

De fet, habitualment tenien diversos realitzadors·es i actors i actrius que venien a presentar les seves pel·lícules i donar classes magistrals, amb el suport de l’escola de cinema barcelonina Bande à Part. La madrina d’aquesta edició, l’actriu Nathalie Baye, havia confirmat la seva assistència al març però degut a la situació sanitària i la seva edat de 72 anys no podrà ser present el 2 d’octubre a la Filmoteca per a l’obertura de la seva retrospectiva amb Una relación privada (Une liaison pornographique), film de Fréderic Fonteyne de 1999 que va interpretar amb Sergi López i pel que va rebre la Copa Volpi a la millor actriu a la Mostra de Venècia.

Però s’espera un missatge en vídeo de Baye en aquesta sessió a la Filmoteca. El recorregut de l’actriu francesa comprèn una llista impressionant de directors com a François Truffaut, Maurice Pialat, Claude Sautet, Jean-Luc Godard, Claude Chabrol o Steven Spielberg. Hi haurà tres vídeo-conferències a l’Institut Francès per fer un intercanvi amb el públic de tres dels realitzadors·es a competició: el suís Antoine Russbach (Ceux qui travaillent), la quebequesa Myriam Verreault (Kuessipan) i el tunisià Mehdi Barsaoui (Bik Eneich: un fils).

“El format que hem acabat adoptant per a aquesta tercera edició és la conseqüència econòmica de les despeses que no es podien recuperar”, explica Ana Belén de la reconfiguració a la qual han procedit per mantenir el festival. “Però al no fer-lo tampoc a l’estiu, ara el podem viure una mica més en presencial”.

Les nou pel·lícules a competició i Filmin

Tot i les restriccions, la Generalitat va ampliar el setembre l’aforament per als teatres i els cinemes del 50% al 70% per donar una mica d’oxigen a les estructures culturals. D’aquesta manera, a l’auditori del Institut Francès es pot passar de 127 espectadors a aproximadament 160. Allà, es farà la inauguració amb la comèdia La Belle époque, amb la qual Nicolas Bedos va aconseguir reunir més d’un milió d’espectadors l’any passat a França. El febrer passat, es va emportar als César els premis de Millor Guió Original, Millors Decorats i Millor Actriu Secundaria per a Fanny Ardant en una pel·lícula sobre els enyorats anys setanta amb Daniel Auteuil com a protagonista. El llargmetratge surt a l’Estat espanyol el 6 de novembre.

Els nou films a competició prenen de vegades camins més escabrosos i tortuosos: Ceux qui travaillent, d’Antoine Russbach (Suïssa); Kuessipan, de Myriam Verreault (Canadà); Bik eneich: un fils, de Medhi Barsaoui (Tunísia); Les Éblouis, de Sarah Suco (França); Antigone, de Sophie Deraspe (Canadà); Camille, de Boris Lokjine (França);  Adoration, de Fabrice du Welz (Bèlgica); Perdrix, d’Erwan Le Duc (França); Delphine et Carole, insoumuses, de Callisto McNulty (França/Suïssa, documental). El jurat està format per la directora de fotografia Maite Astiz (Blue Rai), la guionista Marçal Cebrian (La hija de un ladrón), el periodista Salvador Llopart, la realitzadora Pilar Palomero (Las niñas) i la productora Serrana Torres (Oleg y la raras artes).

Aquestes cinc primeres pel·lícules a competició també es podran veure a l’Institut Francès, però les quatre restants només seran accessibles a la plataforma en streaming Filmin, que les programa totes en territori espanyol. Les organitzadores buscaven des del principi una associació amb Filmin, tal com aquesta plataforma ja ho fa amb d’altres festivals catalans, espanyols i internacionals. El confinament ha acabat de fer convergir els interessos, com ha estat el cas des de la primavera i l’estiu amb d’altres esdeveniments cinematogràfics com el D’A Film Festival, de cinema d’autor a la Filmoteca, el Docs Barcelona, de documentals, el BCN Film Fest, als cinemes barcelonins Verdi, o el FIRE!, de temàtica LGTB. Per la seva banda, Filmin organitza des del 2011 l’Atlantida Film Festival que ja va néixer online.

Diversitat de territoris i temàtiques

A més, Filmin programa quatre de les cinc pel·lícules de la retrospectiva Nathalie Baye: Les Sentiments, de Noémi Lvovsky (2003); Le Petit lieutenant, de Xavier Beauvois (2004); Les Guardianes (Les Gardiennes), de Xavier Beauvois (2016); Només la fi del món (Juste la fin du monde), de Xavier Dolan (2017). Les Sentiments i Le Petit lieutenant són inèdites a Espanya. Per 15 euros, es té els films del festival i dos mesos d’abonament a la plataforma. Per unitat, els films costen cadascun 3,95 euros.

I la clausura, únicament a l’Institut Francès, es fa amb el conte modern Notre Dame, de Valérie Donzelli, estrenat l’any passat a França amb la mateixa Donzelli i Pierre Deladonchamps en una història caòtica als carrers parisencs d’avui.

“Hi ha a una voluntat de programar pel·lícules bastant recents, estrenades no fa més de dotze, divuit mesos als seus països”, detalla Mélody. En la cursa per disposar de primícies a Espanya, hi ha tanmateix d’altres festivals amb molta més veterania i nom. És clar en el cas del de Sant Sebastià, però també dels festivals de Valladolid, Sevilla o Gijón. A més, l’anul·lació aquest any del Festival de Canes ha fet encara més renyides les eleccions. “Nosaltres disposem d’una segona exclusivitat. Quan hàgim guanyat en notorietat, podrem disposar de l’exclusivitat primera”, desitja la seva programadora.

Però, assumint la seva posició al circuit, les dues codirectores cerquen una personalitat pròpia per a la seva cita cinèfila. “El criteri de la programació ve donat també pels amors a primera vista, amb pel·lícules que posseeixen missatges forts”, apunta Ana Belén que posa com a exemple el film a competició quebequès Kuessipan, “amb una mirada de la comunitat índia innu que és bastant rara de veure”. Per la seva part, Mélody destaca la també quebequesa Antigone “per la seva mirada de les dones”, transposant el mite grec a una família d’immigrants al Canadà.

Aquesta diversitat també és en la idea originària del festival. “Volíem donar-l’hi un nom identificable, perquè no es tracta només de cinema francès”, se’n recorda Mélody. “Volíem acollir la resta del cinema en francès: Bèlgica, Suïssa, Canadà, Àfrica… El nostre és un objectiu d’obertura de la mirada. I vam trobar el nom de Ohlalà! Que expressa el sentit que té el cinema, amb totes les seves emocions i el seu caràcter d’alegrar-nos”.

La cita per al 2021

Al març, també se celebra la Muestra de Cine Francófono de Madrid, organitzada des del 2015 per l’Aliança Francesa de la ciutat a la Cineteca del centre cultural Matadero. Però aquest any, aquesta mostra finalment no es farà. En canvi, el Festival de Cine Francés de Màlaga, organitzat també per l’Aliança Francesa de la ciutat, arriba aquest mes d’octubre a la seva 26 edició. Poden haver-hi acords per a intercanvis puntuals, sobretot al març perquè és el Mes de la Francofonia, però amb la mostra de Madrid no hi ha una programació comuna.

Què passarà el 2021, desprès d’aquesta edició tan especial a l’octubre? “Per a l’edició 2021, encara no tenim resposta”, ens diu Mélody. “Depèn de l’equilibri financer d’aquest any”, afegeix Ana Belén. Els hi falta una subvenció tan important com la del govern català, que es va concedir el 2018 però no pas el 2019. Un dels capítols en els quals el pressupost augmenta considerablement és el dels subtítols en castellà o català. “Demanem a d’altres festivals si volen participar en el finançament, però mai és gratuït”, adverteix Mélody. “És una despesa que ocupa una part important del pressupost”. Aquest any, fins a sis pel·lícules disposen de subtítols tant en castellà com en català.

Malgrat tot, la idea és retornar al mes de març abans de la celebració dels altres grans festivals espanyols i per no coincidir amb els molt nombrosos festivals especialitzats i per àrees geogràfiques que hi ha a Barcelona. La seva cita de referència, per preparar la seva propera programació, és el Festival del Film Francòfon d’Angulema a finals d’agost. Aquest any, van poder veure els títols de la Setmana de la Crítica anul·lada a Canes. I també la preestrena de Garçon chiffon, primer film de l’actor Nicolas Maury amb la mateixa Nathalie Baye en pantalla. “Nathalie Baye sempre ha volgut treballar amb joves realitzadors”, remarca Mélody.

Des del seu despatx temporal a l’edifici de l’Institut Francès barceloní, sota el barri de Gràcia, Mélody i Ana Belén prossegueixen el seu treball que havien previst primer per al mes de març desprès de tres anys d’aquesta fructífera trobada entre les dues expatriades. Mélody, ex estudiant a La Fémis de París i que va passar per les reconegudes productores Les Films de Losange i Haute et Court, i el cinema Le Nouvel Odéon del Barri Llatí, i Anna Belén, amb els seus orígens espanyols, que va arribar a Barcelona amb l’Agència Francesa de Desenvolupament i ara és freelance en comunicació científica. Ocupacions que continuen exercint perquè tot l’equip del Ohlalà! ho és amb caràcter voluntari.

PREMI DEL JURAT: Antigone, de Sophie Deraspe (Canadà/Quebec)

MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT: Ceux qui travaillent, d’Antoine Russbach (Suïssa)

PREMI DEL JURAT JOVE: Antigone, de Sophie Deraspe (Canadà/Quebec)

MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT JOVE: Kuessipan, de Myriam Verreault (Canadà/Quebec)

PREMI DEL PÚBLIC: Antigone, de Sophie Deraspe (Canadà/Quebec)

 

Views: 145