VICENÇ BATALLA. Adaptant-se un altre cop a les vicissituds de la pandèmia, el festival de cinema francòfon de Barcelona Ohlalà! es torna a celebrar a la tardor (30 de setembre-10 d’octubre) oferint, en tot cas, deu pel·lícules inèdites a les sales de l’Estat espanyol i set d’elles simultàniament a través de la plataforma Filmin. Aquesta … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. Confessa que li resulta estrany que l’anomenin Georges quan el seu pare, Salvador, germà petit de Josep Bartolí (1910-1995), i la seva mare casats a Perpinyà li deien Jordi. El nebot del Josep, la figura del qual s’ha fet famosa després de la pel·lícula d’animació d’èxit d’Aurel, culmina tota una gesta un cop … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. És una cosa que mai li havia ocorregut des que va començar a punxar a l’Haçienda de Manchester a la fi dels vuitanta, quan tenia 21 anys. El dj més cèlebre de França, Laurent Garnier, ha passat divuit mesos, un any i mig, sense poder mesclar discos en públic a causa de la pandèmia. El seu … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. El primer llargmetratge de la catalana Clara Roquet, Libertad, es va haver de presentar sense ella a la Setmana de la Crítica del passat Festival de Canes perquè es trobava en quarantena a Barcelona per haver donat positiu de Covid. Per això, ens va gravar un vídeo als espectadors com a alternativa. Afortunadament, … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. L’activista pels drets humans a Mèxic Miriam Rodríguez va ser assassinada el 10 de maig del 2017 davant de casa seva, a San Fernando, a l’Estat de Tamaulipas. La realitzadora romanesa-belga Teodora Ana Mihai (Bucarest, 1981) i el novel·lista mexicà Habacuc Antonio De Rosario (Reynosa, 1981) havien començat el 2015 un projecte de … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. La francesa Julia Ducournau, amb l’artefacte fantàstic Titane, s’emporta la segona Palma d’Or de la història a una dona en un palmarès contradictori però que quedarà ja en el record per aquesta elecció agosarada. Titane és la història d’una noia (la esplèndida Agathe Rousselle), qui té instal·lada al crani una placa de tità … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. El tailandès guanyador ja d’una Palma d’Or Apichatpong Weerasethakul (a qui els propers coneixen com a Joe per fer-ho més curt) ha tornat a la competició del Festival de Canes amb una de les seves pel·lícules sense concessions. I, per primera vegada, ha sortit del seu país per filmar a Colòmbia Memoria, amb … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. En aquest esprint final del Festival de Canes, veiem les pel·lícules a competició de cinc en cinc i no sempre avancem amb tota la lleugeresa necessària, i no és només una qüestió de durada, perquè s’alternen les seqüències que paguen la pena amb d’altres de prescindibles. Per exemple, és digne de destacar Red … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. Ens resulta més fàcil de comentar l’al·legoria francesa i gaire bé immaterial de The French Dispatch, de Wes Anderson, que no pas l’embogida escapada de Petrov’s Flu (La febre de Petrov), de Kirill Serebrennikov. Però començarem per la desbarrada del rus, per segona vegada consecutiva impedit de sortir per les autoritats del seu … Llegiu més
VICENÇ BATALLA. Arribats a l’equador del Festival de Canes, i esquivant els perills d’un virus que segueix condicionant tots els moviments, dues pel·lícules a competició ens parlen d’aquelles relacions invisibles que no es veuen però formen part del viscut quotidià. Aquesta és la fantàstica plasmació en pantalla de Drive My Car, del japonès Ryusuke Hamaguchi, … Llegiu més