VICENÇ BATALLA. El Festival de Canes intenta esquivar tots els sotracs actuals de la indústria del cinema i l’accés del públic a les imatges de ficció (i de qualsevol altre tipus) acudint als seus noms fetitxes. I hi adjuntant d’altres de collita pròpia per mantenir això tan ambigu que és el cinema d’autor. Per a la 72 edició del 14 al 25 de maig, hi ha 21 pel·lícules en competició on s’hi troben els últims llargmetratges d’Almodóvar, Tarantino, Jarmush, Loach, Malick, Bellocchio, els germans Dardenne, Kechiche, Desplechin, Bong i Suleiman i d’altres de més joves o no tant que comencen a ser uns habituals a les programacions del certamen o hi entren per primer cop com Dolan, Porumboiu, Mendoça Filho, Sciamma, Sachs, Hausner, Triet, Diop, Diao i Ly. A la secció paral·lela Un Certain Regard, hi ha d’altres films que es volen més agosarats entre els quals es troba el del català Albert Serra Liberté, un encreuament entre l’ambient llibertí a la Prússia del segle XVIII i la iconografia del realitzador Rainer Werner Fassbinder. Tot plegat, tal com van explicar el conseller general, Thierry Frémaux, i el president del festival, Pierre Lescure, per seguir copsant aquest debat en ebullició sobre el futur del material cinematogràfic. (Llista al final amb totes les programacions, incloses la Quinzena de Realitzadors, Setmana de la Crítica i ACID).

D’entrada, es nota una voluntat de contrarestar la imatge de domini masculí que ha donat peu a força polèmiques els últims anys. Sobre les vint-i-una pel·lícules a competició, quatre són de dones. I, sobre les 56 del total de la programació oficial, en són catorze. Al voltant d’un vint per cent. Es progressa a poc a poc, però es millora la selecció a competició de les dues últimes edicions en què la presència femenina s’havia estancat en tres films. Una altra cosa és el que decidirà el jurat presidit pel realitzador mexicà Alejandro González Iñárritu (amb l’acompanyament, paritari, d’Elle Fanning, Maimouna N’Diaye, Kelly Reichardt, Alice Rohrwacher, Enki Bilal, Robin Campillo, Yorgos Lanthimos i Paweł Pawlikowski).

Ara bé, la constel·lació de cineastes d’autor consagrats i que tornen cada any quan disposen d’un nou llargmetratge és completament masculina. Pedro Almodóvar, amb el seu autobiogràfic i ja estrenat a l’Estat espanyol Dolor y gloria, intentara per enèsima vegada guanyar la Palma d’Or. Al nostre parer, és aquesta una cinta més inspirada que la seva anterior Julieta. Obrirà el certamen el pope del que va ser el cinema independent Jim Jarmush. El nord-americà s’endinsa en el gènere de zombis amb The death don’t die, que té l’atractiu de comptar no només amb diversos actors i actrius d’aquest circuit alternatiu sinó un altre cop amb el músic Tom Waits.

Entre els germans Dardenne, Ken Loach i Terrence Malick, sumen cinc Palmes d’Or. Els belgues Jean-Pierre i Luc Dardenne arriben amb un altre film social, Le jeune Ahmed, al voltant d’un adolescent i els seus turments entre el gihadisme i la vida. A Sorry we missed out, l’anglès Loach ausculta aquesta vegada a Newcastle la uberització de la societat. I el nord-americà Malick, a qui li agrada jugar al gat i a la rata i ser a Canes però amagant-se de les càmeres, es remunta a la Segona Guerra Mundial a A hidden life per a les seves reflexions existencials.

L’italià Marco Bellocchio tracta a Il traditore la història de Tommaso Buscetta que va trair la màfia per aportar al malaguanyat jutge Falcone les proves per descapçar l’organització criminal siciliana. Bong Joon-ho torna a Corea del Sud, després de la seva etapa nord-americana i Netflix, amb Parasite i novament una de les seves històries paranormals. El francès Arnaud Desplechin continua furgant amb el seu lirisme a Roubaix, une lumière en el seu passat aquesta vegada amb Roschdy Zem i Léa Seydoux. I el palestí exiliat a París Elia Suleiman evoca a It must be heaven l’allunyament de la seva terra.

El precoç Xavier Dolan, que ja ha complert els trenta, es recull al Quebec amb Mathias et Maxime després de la seva frustrant escapada a Hollywood (The death and life of John F. Donovan no s’ha arribat a estrenar als Estats Units). Un nou rostre a Canes, encara que no sigui pas jove, és el del nord-americà Ira Sachs que deixa Brooklyn per anar-se’n a filmar Frankie a Portugal amb actors francesos. I, des del Brasil, Kleber Mendoça Filho conjuntament amb Juliano Dornelles desembarca amb Bacurau anunciat com a un western al seu territori de Pernambuco.

Ens apareix la primera dona en l’austríaca Jessica Hausner, que havia estat guionista de Haneke i ha rodat el film de ciència-ficció Little Joe amb actors anglesos. Una mica representant de la nova generació de directores franceses, Céline Sciamma a Portrait de la jeune fille en feu es retroba als estudis amb Adèle Haenel a qui va fer debutar fa onze anys i a qui en aquesta ocasió situa al segle XVIII com a personatge feminista. De la mateixa generació, Justine Triet repeteix comèdia dramàtica a Sibyl amb l’actriu belga Virginie Efira, a més d’Adèle Exarchopoulos i Gaspard Ulliel. I, encara que nascuda a París, Mati Diop segueix endinsant-se en el cor dels senegalesos que somnien malgrat els perills en emigrar del seu país a Atlantique.

Un primer llargmetratge és el del també francès Ladj Ly, que porta anys treballant amb imatges la realitat dels suburbis parisencs. D’aquí n’ha tret el títol si més no simbòlic de Les misérables, que s’ubica a les poblacions de Clichy-sous-Bois i Montfermeil des d’on es va desencadenar la revolta dels joves cremant cotxes el novembre del 2005.

Amb la mateixa ironia amb la qual els romanesos han omplert les pantalles l’última dècada, Corneliu Porumboiu ha anat a rodar a l’illa canària de Gomera The whistlers que s’intueix com a una nova sàtira sobre el seu país. I un altre dels estimulants franctiradors xinesos com és Diao Yi’nan es presenta amb Nan fang che zhan de ju hu (alguna cosa així com El llac de les oques salvatges). Diado ja va guanyar el 2014 l’Ós d’Or a Berlín amb Black coal.

Tarantino i Kechiche

Dues setmanes després de la presentació, la llista de les pel·lícules a competició s’ha ampliat amb, atenció! One upon a time… in Hollywood, novena película de Quentin Tarantino. Frémaux explica que aquesta història amb Leonardo DiCaprio, Brad Pitt i Margot Robbie, entre d’altres, és “una declaració d’amor al Hollywood de la seva infància, una visita al rock de l’any 1969 i una oda al cinema tot sencer”. El realitzador nord-americà celebrarà, a més, els vint-i-anys de la seva Palma d’Or amb Pulp fiction.

I l’altre film afegit és el segon capítol de Mektoub, my love que el francès Abdellatif Kechiche ha titulat Intermezzo. Com totes les obres titàniques d’aquest autor també guardonat amb una Palma d’Or, Kechiche hi narra els seus records als anys noranta a Seta (Sète) amb una bona part de la colònia tunisiana i amb aquell sentit de l’erotisme tan mediterrani seu. “Vaig veure el film el dijous passat, encara en muntatge, millor dit en ple muntatge!”, detalla el mateix Frémaux. “Però estarà acabat, amb una durada anunciada de quatre hores pel realitzador. I mostrat a la fi del festival perquè la còpia pugui ser lliurada a temps”. I és que la seva Palma d’Or La vie d’Adèle (2013) ja durava tres hores.

Llibertinatge i Fassbinder, segons Albert Serra

Albert Serra ni és ni vol ser un cineasta comercial. I cada cop més es dirigeix cap a les performances i els museus contemporanis (Fundació Tàpies, Museo Reina Sofía, teatre Volksbühne de Berlín… ). El seu darrer film Liberté (aka Personalien) és la unió del seu treball l’any passat amb els mítics actors Helmut Berger (Luchino Visconti) i Ingrid Caven (Rainer Werner Fassbinder) a la Volksbühne sobre el llibertinatge i decadència dels francesos a la Prússia del segle XVIII i el projecte d’una peça de teatre que Fassbinder no aconsegueix muntar per les seves complicades relacions amb els actors. A la pel·lícula, precisament Berger interpreta un dels papers principals com Jean-Pierre Léaud l’havia fet tres anys abans en la celebrada La mort de Louis XIV.

Aquest és un dels films destacats de la secció paralel·la Un Certain Regard, composta de divuit títols. També hi sobresurt O que arde d’Oliver Laxe, qui aquesta vegada ha abandonat el Marroc on viu per traslladar el seu món místic a la Galícia que es crema cada estiu.

En aquesta secció els noms més coneguts són els francesos Bruno Dumont, amb la continuació de la seva particular visió musical de Joana d’Arc a Jeanne, i el prolífic Christophe Honoré amb Chambre 212, on segueix submergint-se en la melancolia parisenca de la mà de Chiara Mastroniani, Vincent Lacoste i Benjamin Biolay.

La relació prossegueix amb autors i autores menys coneguts russos, ucraïnesos, italians, sirians, marroquins, algerians, nord-americans, quebequesos, brasilers, xinesos i taiwanesos. Un mapa-mundi del cinema d’autor, amb sis primeres pel·lícules, i que justifica el rol que assumeix Canes cada any al costat de la seva part més de negocis i superficial. La presidenta del jurat d’Un Certain Regard és la realitzadora libanesa Nadine Labaki (acompanyada de Marina Foïs, Nurhan Sekerci-Porst, Lisandro Alonso i Lukas Dhont).

Elton John i Maradona

Fora de competició i en sessions especials, seran al centre de tots els focus Elton John i Maradona. El cantant anglès vindrà a l’estrena el 16 de maig per a la seva autobiografia ficcionada que ha finançat Rocketman, de Dexter Flechter (productor d’altra banda de l’oscaritzada Bohemian rapshody). L’actor Taron Egerton encarna l’estrella del pop britànic.

El també britànic Asif Kapadia presentarà el documental Maradona, sobre els anys més exitosos i excessius del futbolista a Nàpols. Serà curiós observar com Kapadia, conegut per l’aclamada Amy sobre Amy Winehouse, ha treballat aquest material napolità de l’astre argentí. Una altra cosa és saber si Maradona serà a Canes com quan Emir Kusturica va venir amb el seu documental sobre el Pelusa a ritme del God save the Queen dels Sex Pixtols.

Altres projeccions significatives són Tommaso, on Abel Ferrara escruta els seus anys a Roma amb el seu doble a la pantalla William Dafoe, Family romance, Llc., documental que Werner Herzog ha anat a gravar al Japó, La Cordillera de los sueños, nou treball de memòria històrica i poètica del xilè Patricio Guzmán, Que sea ley, testimoni del combat de les dones a l’Argentina a càrrec de Juan Solanas, Lux Æterna, migmetratge amb Béatrice Dalle i Charlotte Gainsbourg del franco-argentí Gaspar Noé i Chicuarotes, segon llargmetratge del mexicà Gael García Bernal.

Cap pel·lícula ni documental de Netflix al festival, com l’any passat. Ni tampoc d’altres cintes dels nous gegants de la producció i distribució a través de les seves pròpies plataformes per internet. Només dos episodis de la sèrie televisiva Too old to die young, que el danès Nicolas Winding Refn ha dirigit per a Amazon sobre els baixos fons de Los Angeles.

“Netflix de moment no vol jugar les regles a França i veurem com evolucionen les finestres de l’exhibició en els pròxims tres, quatre, cinc anys”, va comentar a la presentació a París el president Pierre Lescure reconeixent que hi ha una revolució en marxa sobre la manera com la gent veu les pel·lícules que s’acaben estrenant. “Quan hagi passat aquest temps, no hi haurà pas finestres fixes per a cada pel·lícula. S’han de trobar regles més flexibles, en funció del tipus de film. La professió a França, i aquí a Canes, n’haurà de parlar i haurà de trobar compromisos nous”.

Per la seva part, el conseller general Thierry Frémaux va insistir sobre “l’excel·lència del debat” entre totes les parts i va desitjar que segueixi estant “al cor del festival més gran del món” davant l’aposta d’aquestes plataformes per altres cites com la Mostra de Venècia que sí que els permeten d’estar en competició. I amb el cas recent que més escou Roma d’Alfonso Cuarón, qui en tot cas serà a Canes per presentar una còpia restaurada de Shining de Stanley Kubrick.

També hi serà com a convidat especial el llegendari Alain Delon, que als seus 83 anys rebrà una Palma d’Or honorífica. Com la va rebre el 2015 la recentment desapareguda Agnès Varda, a qui se li dedica el cartell d’aquest any amb una imatge rodant en equilibri la seva primera pel·lícula a Seta el 1954 La pointe courte i que presentaria en una sala del carrer Antibes l’any següent durant el festival.

COMPETICIÓ

Jim Jarmush (EEUU), The death don’t die (film d’obertura)

Pedro Almodóvar (Espanya), Dolor y gloria

Marco Bellocchio (Itàlia), Il traditore

Bong Joon-ho (Corea del Sud), Gisaengchung (Parasite)

Jean-Pierre i Luc Dardenne (Bélgica), Le jeune Ahmed

Arnaud Desplechin (França), Roubaix, une lumière

Yi’nan Diao (Xina), Nan fang che zhan de ju hu (El llac de les oques salvatges)

Mati Diop (França/Senegal, 1er film), Atlantique

Xavier Dolan (Canadà/Quebec), Mathias et Maxime

Jessica Hausner (Àustria), Little Joe

Ken Loach (Regne Unit), Sorry we missed out

Ladj Ly (França, 1er film), Les misérables

Abdellatif Kechiche (França), Mektoub, my love: Intermezzo

Terrence Malick (EEUU), I hidden life

Kleber Mendoça Filho i Juliano Dornelles (Brasil), Bacurau

Corneliu Porumboiu (Romania), The whistlers

Ira Sachs (EEUU), Frankie

Céline Sciamma (França), Portrait de la jeune fille en feu

Elia Suleiman (Palestina), It must be heaven

Quentin Tarantino (EEUU), One upon a time… in Hollywood 

Justine Triet (França), Sibyl

UN CERTAIN REGARD

Karim Aïnouz (Brasil), Vida invisivel

Nariman Aliev (Ucraïna/Crimea, 1er film), Evge

Kantemir Balagov (Rússia), Dylda

Zabou Breitman i Eléa Gobé Mévellec (França), Les hirondelles de Kaboul

Monia Chokri (Canadà/Quebec, 1er film), La femme de mon frère

Michael Angelo Covino (EEUU, 1er film), The climb

Bruno Dumont (França), Jeanne

Christophe Honoré (França), Chambre 212

Oliver Laxe (Espanya/Galícia), O que arde

Danielle Lessovitz (EEUU, 1er film), Port Authority

Lorenzo Mattotti (Itàlia), La famosa invasione degli orsi in Sicilia 

Mounia Moddour (Algèria), Papicha

Midi Z (Taiwan), Zhuo ren mi mi

Larissa Sadilova (Rússia), Odnazhdy v Trubchevske

Albert Serra (Espanya/Catalunya), Personalien (Liberté)

Annie Silverstein (EEUU, 1er film), Bull

Maryam Touzani (Marroc), Adam

Zu Feng (Xina, 1er film), Liu yu tian

FORA DE COMPETICIÓ

Claude Lelouch (França), Les plus belles années d’une vie

Dexter Flechter (Regne Unit), Rocketman

Nicolas Winding Refn (EEUU), Too old to die young (episodis 4 i 5)

Asif Kapadia (Regne Unit), Maradona

Nicolas Bedos (França), La belle époque

Waad Al Kateab (Síria) i Edward Watts (Regne Unit), For Sama

Pippa Bianco (EEUU, 1er film), Share

Alain Cavalier (França), Être vivant et le savoir

Abel Ferrara (EEUU), Tommaso

Werner Herzog (Alemanya), Family romance, Llc.

Juan Solanas (Argentina), Que sea ley

Gael García Bernal (Mèxic), Chicuarotes 

Patricio Guzmán (Xile), La Cordillera de los sueños

Leila Conners (EEUU), Ice on Fire

Dan Krauss (EEUU), Ward 5B 

Lee Won-tae (Corea del Sud), The gangster, the cop, the devil

Gaspar Noé (França), Lux Æterna 

Olivier Nakache i Eric Toledano (França), Hors normes (última sessió)

PROGRAMACIONS EXTERIORS AL PALAU DE FESTIVALS 

QUINZENA DE REALITZADORS

Quentin Dupieux (França), Le daim (film d’obertura)

Levan Akin (Suècia/Geòrgia), And then we danced

Babak Anvari (EEUU), Wounds

Bertrand Bonello (França), Zombi child

Bas Devos (Bèlgica), Ghost tropic

Lav Diaz (Filipines), Ang Hupa (The halt)

Robert Eggers (EEUU/Canadà), The lighthouse

Alice Furtado (Brasil, 1er film), Sem seu sangue (Sick sick sick)

Blaise Harrison (Suïssa, 1er film), Les particules

Andreas Horwath (Àustria, 1er film), Lillian

Erwan Le Duc (França, 1er film), Perdrix

Melina León (Perú, 1er film), Canción sin nombre

Johnny Ma (Xina), To live to sing (To live to sign)

Kirill Mikhanovsky (EEUU), Give me liberty

Alejo Moguillansky (Argentina), Por el dinero

Lech Kowalski (EEUU/França), On va tout péter

Juris Kursietis (Letònia), Oleg

Takashi Miike (Japó), Hatsukoi (First love)

Nicolas Pariser (França), Alice et le maire

Shahrbanoo Sadat (Dinamarca/Afganistan), Parwareshgah (The orphanage)

Ala Eddine Slim (Tunísia), Tlamess

Jukka-Pekka Valkeapää (Finlàndia), Koirat eivät käytä housuja (Dogs don’t wear pants)

Rebecca Zlotowski (França), Une fille facile

Benoît Forgeard (França), Yves (film de clausura)

Robert Rodríguez (EEUU), Red 11 (sessió especial + masterclass)

Luca Guadagnino (Itàlia/EEUU), The staggering girl (sessió especial)

Premi homenatge Carrosse d’or: John Carpenter

Sergio Caballero (Espanya/Catalunya), Je te tiens (curtmetratge, com a imatge del festival Sónar 2019 de Barcelona)

SETMANA DE LA CRÍTICA

(Jurat presidit per Ciro Guerra, acompanyat d’Amira Casar, Marianne Slot, Djia Mambu i Jonas Carpignano)

Alaa Eddine Aljem (Marroc, 1er film), The unknown saint

César Díaz (Guatemala, 1er film), Nuestras madres 

Jérémy Clapin (França, 1er film), J’ai perdu mon corps

Lorcan Finnegan (Irlanda), Vivarium 

Hlynur Pálmason (Islàndia), Hvítur, hvítur dagur (A white, white day)

Sofía Quirós Ubeda (Costa Rica/Argentina, 1er film), Ceniza negra 

Amin Sidi-Boumédiène (Algèria, 1er film), Abou Leila

Sessions especials

Franco Lolli (Colòmbia), Litigante (film d’obertura)

Hafsia Herzi (França, 1er film), Tu mérites un amour 

Aude Léa Rapin (França, 1er film), Les héros ne meurent jamais 

Gu Xiaogang Chun (Xina, 1er film), Chung jiang shui nuan (Dwelling in the Fuchun mountains) (film de clausura)

ACID

Annabelle Attanasio (EEUU), Mickey and the bear

Marcelo Barbosa i Aude Chevalier-Beaumel (Brasil), Indianara

Stéphane Batut (França), Vif-argent

Artemio Benki (França/Argentina), Solo

Hadrien La Vapeur i Corto Vaclav (França/República del Congo), Kongo

Alice Odiot i Jean-Robert Viallet (França), Des hommes

Alain Raoust (França), Rêve de jeunesse

Ena Sendijarević (Bòsnia i Hercegovina), Take me somewhere nice

Pierre Trividic i Patrick-Mario Bernard (França), L’angle mort

Acid Trip #3 Argentina: Las Vegas, Juan Villegas; Planet, Santiago Loza; Sangre blanca, Bárbara Sarasola-Day

 

Views: 222