VICENÇ BATALLA. Difícil de ser optimista per al 2025 després d’un 2024 que ha augmentat encara més el nivell de barbàrie contra les poblacions civils. Continua la guerra a Ucraïna i la frontera, les armes estatunidenques de les quals es val l’israelià Netanyahu han matat 45.000 persones a Gaza, en xifres que potser es queden curtes, com a resposta a la massacre de Hamàs i, posteriorment, han servit per fer el mateix al Líban i, ara, a una Síria alliberada del sanguinari Baixar al-Àssad amb la complicitat del rus Putin… i les guerres a l’Àfrica (Sudan, Etiòpia, Sahel… ), Àsia (Afganistan, Myanmar… ), Llatinoamèrica (Haití… ) segueixen en marxa o latents. També hi ha les guerres climàtiques (amb catàstrofes no tan naturals), guerres de la immigració (més de 10.000 morts el 2014 només en la ruta de les Canàries), guerres culturals (l’extensió del populisme per tot arreu amb el retorn de Trump al capdavant, i l’ajuda del nou escuder del capitalisme high tech Elon Musk) i guerres patriarcals (una cultura de la violació que ha tingut el seu paroxisme en el judici per la insubmissió química a Gisèle Pelicot a Avinyó).
Davant d’aquest aterridor panorama, gairebé només ens queda el consol de la cultura i la música, i la seva capacitat regeneradora per calmar els esperits i fomentar l’empatia. La collita de la playlist d’enguany Music not Weapons 2024 compta amb tota mena de registres, llengües i catarsis per ajudar a superar aquests maleïts temps. És el resultat del que més ens ha sorprès aquest any (inspirat com és habitual pels magazins Rockdelux, Les Inrockuptibles i The Wire) i ni ho vol representar tot (no cal seguir allargant les dues hores i tres quarts de durada) ni l’única selecció possible (ens en sortiria una altra si l’haguéssim fet fa un mes o esperéssim a escoltar encara més discos de l’any passat). Sovint, aquestes llistes tan subjectives són presoneres de voler tancar-les massa aviat quan encara arriben àlbums tan recomanables, una vegada més, com el GNX de Kendrick Lamar.
I per comprendre la foto que il·lustra aquesta playlist, doncs es tracta del desallotjament per part de la policia dels estudiants de la facultat de Ciències Polítiques de París (Sciences Po), que havien ocupat el centre per protestar contra els acords amb d’altres universitats israelianes sospitoses de participar en la fabricació de material militar que s’utilitza per a bombardejar indiscriminadament. La vam fer el passat 3 de maig i ens recorda de quina manera es fa difícil denunciar una matança d’Estat com aquesta sense ser acusat, paradoxalment, d’antisemita.
Per rebaixar una mica la tensió, aquí teniu també una curiosa selecció de videoclips de l’any, que acaba amb la paròdia antiguerra de Philippe Katerine Nu, que va interpretar per primera vegada en la l’apoteòsica i mullada cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics de París sobre el Sena:
Views: 59