VICENÇ BATALLA. Les crisis de societat també serveixen per reinventar-se i tornar a mirar cap endavant. En plena adaptació a un món post-pandèmic, els responsables de l’icònic festival barceloní Sónar aprofiten per continuar polint aquelles eines virtuals que els van permetre de fer una versió de butxaca i bàsicament en línia al setembre de l’any passat i retornar ara plenament a l’experiència presencial encara que sigui en el format més familiar i d’espais més petits. També és una manera de recuperar els orígens al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), on es va celebrar el mini Sónar+D del 2020 i que aquest any ja porta directament el sufixe SónarCCCB. Amb un preàmbul com AI and Music, dedicat a la intel·ligència artificial, per a una programació en el seu conjunt que va del 27 al 30 d’octubre. I esperant la pròxima convocatòria del Sónar gran al juny de l’any que ve a Fira Montjuïc i Fira L’Hospitalet després de dues edicions seguides anul·lades.
Però, entremig, aquesta virtualitat obligada ha permès de reforçar algunes connexions i associar artistes i científics que treballen una realitat que cada cop és menys física i més paral·lela. El que no deixa de ser l’esperit inicial del certamen quan es va presentar el 1994 com a festival de música avançada i multimèdia. I no perdre’s únicament en la massificació de les grans misses de ball en naus gegantines. La creació fa uns anys del Sónar+D al nou espai de Fira Montjuïc ja responia a aquesta necessitat. I, ara, el caràcter híbrid presencial-online ja és aquí per quedar-se i permetre experiències materials i a distància. L’excepció són les dues matinades el divendres i el dissabte al Poble Espanyol, perquè recentment s’ha tornat a permetre a Catalunya l’obertura dels espais nocturns.
Segurament, el millor reflex d’aquesta preocupació per seguir mantenint-se en l’avantguarda de la música és el concert a quatre bandes de veus femenines entre Holly Herndon, Maria Arnal i les dues components de Tarta Relena, Marta Torrella i Helena Ros. L’estatunidenca Herndon, que des de Berlín desenvolupa els seus projectes de sons amb intel·ligència artificial, processa en aquests moments la seva pròpia veu perquè adopti la dels altres en el seu anomenat dispositiu Holly+. Durant els dies anteriors a la seva actuació el dijous, 28, totes quatre estaran tancades al centre transdisciplinari barceloní Hangar per preparar aquesta aparició que s’anuncia durant quaranta minuts com a una veritable comunió cel·lestial d’allò més orgànic i intangible del que es pugui imaginar actualment en l’art vocal.
“No sabem exactament què arribarà a passar”, explicava l’Helena Ros durant la presentació de la programació a l’Antiga Fàbrica Damm. “El model de la Holly també transforma el timbre de guitarres i flautes. I no sabem què passarà amb la seva veu i tres veus tan diferents com són les nostres”. És difícil no estar intrigat per saber què donarà de si aquesta “polifonia humana i virtual” escoltant els recents àlbums de Maria Arnal i Marcel Bagés, Clamor (Fina Estampa), i Tarta Relena, Fiat Lux (The Indian Runners-La Castanya). De fet, Herndon ja va participar al tema Cant de la Sibil·la de Clamor.
Mouse on Mars i Marco Mezquida tocant amb la intel·ligència artificial
Simultàniament, el veterà duo alemany Mouse on Mars presentarà en directe (amb un bateria de pulsació africana) el seu darrer àlbum AAI (Thrill Jockey), que com el seu títol indica es basa a la seva vegada en la intel·ligència artificial amb la qual han ideat un sistema de deconstrucció de veus. I, a nivell instrumental, el menorquí Marco Mezquida protagonitzarà la inauguració del AI and Music S+T+ARTS Festival el dimecres, 27, amb un concert a L’Auditori sota l’epígraf Piano + AI. És a dir, “una conversa de tot aquest procès científic de la intel·ligència artificial i la part analògica de la música amb el piano improvisat”, com ho definia el mateix Mezquida a la roda de premsa on afegia no saber tampoc “cap a quin tipus d’improvisació portarà això”. En aquesta aventura, hi han contribuït enginyers de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i el músic i també enginyer Joan Canyelles Shelly.
Una altra de les creacions d’aquesta primera jornada i mitja és la coreografia de la porto-riquenya Kiani del Valle Engendered Otherness – A symbiotic AI dance ensemble, a càrrec de l’estudi de disseny audiovisual local Hamill Industries, on Del Valle ballarà amb éssers artificials (amb música composada especialment per l’anglès Floating Points). “Són uns organismes generats pels seus propis moviments”, precisava una de les fundadores de Hamill Industries, Anna Díaz. La productora i dj Awwz també s’enfrontarà a la intel·ligència artificial, en un dispositiu preparat per un altre equip d’enginyers de la UPC que requereix de la col·laboració del públic i el tipus d’emoticones que aquests l’hi enviïn.
D’altra banda, la japonesa Reiko Yamada, juntament amb Maciej Lewenstein, de l’Institut de Ciències Fotòniques de la UPC, explora l’aleatorietat quàntica amb el seu piano a Of Randomness and Imperfection, mentre que el xinès Hongshuo Fan crea a Metamorphosis una composició audiovisual interactiva entre ell com a intèrpret humà i dos intèrprets artificials. També submergides en la física quàntica, Libby Heaney i Nabihah Iqbal busquen anar més enllà en aquestes interaccions a nivell d’identitat col·lectiva i de centres de gravetat musical a The Whole World Chanting. De la mateixa manera que ho faran el quartet de corda belga Bot Bop, l’italià Franz Rosati o l’artista resident a Barcelona Rob Clouth.
Paral·lelament, una entitat d’intel·ligència artificial AI Rave emetrà música nova durant tot el dia al Pati de les Dones del CCCB, a partir del mecanisme que han ideat els músics Dadabots i Hexorcismos en residència al Factory Berlin i l’arxiu de programes dels últims cinc anys de la ràdio en línia Dublab de Barcelona.
Experimentació en temps real al CCCB
“És una experimentació en temps real, com a organitzadors nosaltres estem aprenent més que mai”, resumia un dels responsables del Sónar, Enric Palau, sobre totes aquestes propostes. “La capacitat de resoldre els problemes és la motivació dels científics; i, de fet, plantejar qüestions així és el que fem al Sónar”, afegia un altre dels fundadors del certamen, Ricard Robles. En aquest sentit, durant les tres jornades estan previstes més de cent activitats, amb més de 300 participants procedents d’uns 25 països.
En aquesta primera jornada sobre intel·ligència artificial, se celebraran debats sobre el futur del estils musicals, els possibles instruments que encara s’han d’inventar o la capacitat de les màquines d’experimentar sensacions humanes. També es donaran a conèixer les instal·lacions d’intel·ligència artificial d’estudiants i artistes d’escoles de disseny de Barcelona i Milà i, fins i tot, se celebrarà un simposi d’identitat virtual SYNX, promogut per Eina Idea, amb el suport de la Comissió Europea que apadrina tota aquesta primera part del festival. I a la seu barcelonina de la Societat General d’Autors (SGAE), es duran a terme les jornades AI Òpera IA, que es tancaran el 28 amb l’estrena mundial d’Andròmeda encadenada, d’Agustí Charles, al Palau de la Música. D’altra banda, situats ja al CCCB, es pot visitar la nova exposició del centre Ciència fricció. Vida entre espècies companyes, fins al 28 de novembre.
Bona part d’aquestes activitats i concerts es transmetran en línia a la web del festival, alhora que la televisió local betevé ho gravarà per emetre-ho més endavant. I les anomenades vídeo càpsules permetran de veure per internet d’altres performances concebudes específicament per a l’esdeveniment des de diferents punts del món i en associació amb certàmens similars dins de la xarxa We Are Europe. Aquestes vídeo càpsules van des d’altres experiències musicals amb la intel·ligència artificial fins a les actuacions immersives gravades recentment a l’IDEAL Centre d’Arts Digitals de Barcelona de John Talabot presentant Koraal-Magma amb visuals de Delisence i Raül Refree & Pedro Vian i visuals de Pedro Maia.
Tirzah i una representació de la nova electrònica britànica
El que no és tan segur és que els caps de cartell del SónarCCCB, el 29 i 30 d’octubre, es deixin retransmetre gratuïtament en directe. Aquests caps de cartell, potser no per omplir pavellons però si per atreure un públic iniciat amb els nous noms de l’electrònica i els ritmes urbans, són Tirzah, Leon Vynehall, Koreless, Space Afrika, Dj Nigga Fox o Object Blue. I, a nivell local, Marina Herlop, Rakky Ripper, Verde Prato, Sau Poler, BJ Flecha o Cora Novoa.
Possiblement, la compositora i cantant londinenca Tirzah Mastin sigui la cara internacional més coneguda. Acaba de publicar el seu segon àlbum Colourgrade (Domino), en el que ella presenta com a un treball col·lectiu com a Tirzah amb la compositora Mica Levi i els germans Coby Sey i Kwes, i la seva ambiciosa infecció de les bases de tradició negra explicat en primera persona supera el seu ja notable primer disc més introspectiu Devotion. Una posada al dia necessària, traient-li tota la pols, del trip hop dels noranta.
Després, s’alineen tres representants de la nova electrònica britànica que demostra que encara és possible renovar-se i tornar a aixecar expectatives amb discos publicats aquest any. Es tracta del primer del gal·lès Koreless, Agor (Young), del segon de l’anglès Leon Vynehall, Rare Forever (Ninja Tune), i del tercer del duo de Manchester Space Afrika, Honest Labor (Seeking The Velvet). D’una manera o de l’altra, utilitzant l’ambient, el techno, el dub, el minimalisme, el maximalisme, sonen frescos i inspirats i donen ganes de creure en la seva evolució i de veure el seu directe.
Tenim també ganes d’assistir a les actuacions del krautrock d’última generació de l’alemany Die Wilde Jagd en format trio, el post-kuduro del lisboeta nascut a Angola Dj Nigga Fox i la cyber eufòria de la japonesa-hongkonguesa resident a Londres Object Blue, els hi volem donar una segona oportunitat a l’evocació vuitantera dels italians Il Quadro di Troisi i recomanem la reunió d’Emmanuelle Parrenin, musa folk francesa dels anys setanta, amb Detlef Weinrich aka Toulouse Low Trax, fundador del Salon des Amateurs de Düsseldorf seguint l’estel·la dels Kraftwerk. El seu àlbum del 2021 Jours de grève (Versatile) és una lliçó de veterania i integritat. Al CCCB, s’acompanyaran a més del clarinetista Quentin Rollet, que també va participar al disc.
De Maria Herlop a Cora Novoa
En quant als artistes de casa, hi ha molt interès per escoltar les noves cançons d’algú tan heterodox com la catalana Maria Herlop abans no publiqui el seu pròxim àlbum anunciat com a PAN; la traducció al directe de l’últim disc de la gallega BFlecha, Ex novo (Arkestra); del primer del mataroní Sau Poler, Nocturn (Automnation); l’anomenat hiperpop de la granadina Rakky Ripper; el neo-folk sintètic de la basca Verde Prato, acabada de descobrir amb l’EP Kondaira eder hura (Plan B); el neo-soul d’accent africà de la barcelonina Bikôkô amb el seu flamant EP Aura Aura (Cutemobb); el duo Iro Aka, nou fitxatge del segell Hivern de John Tabalot que els hi ha publicat Les illes del cel; i els també duo Palica, entre Madrid i Barcelona, que compten amb l’EP Method (Modern Obscure Music) i Materia, que s’han autoeditat l’experimental Terror cíclico al seu propi segell Objetos Perdidos.
Tot de projectes nous que han tingut poques oportunitats de veure’s en viu a causa de la pandèmia i que converteixen aquesta convocatòria en una ocasió especial per a artistes i públic. Com la gallega resident a Barcelona Cora Novoa, que ha ampliat el seu registre de sons electrònics durs cap al flamenc i el reggaeton i ha preparat el seu projecte The Artificats amb estudiants del Taller de Músics. “He volgut ficar els alumnes en una bombolla de música urbana”, anunciava il·lusionada la mateixa Novoa a la presentació. Simultàniament, la ràdio Dublab programa tant divendres com dissabte fins a dotze djs d’una estimulant mostra de l’underground local, arrodonit amb els directes de la basca H Wass i l’italià Zenjiskan.
La comissària del Sónar+D, Antònia Folguera, detallava la resta d’activitats del festival paral·lel de creativitat, tecnologia i negocis, que després de la primera jornada específica sobre intel·ligència artificial el segon i tercer dia continuarà debatent sobre la construcció de móns paral·lels, els metaversos, els criptovalors i els cookies que ens envaeixen a través de la xarxa. “El nostre objectiu és que els científics convidats desmitifiquin tots aquests termes i en facin una divulgació amb menys de secrets”, apuntava Folguera. També hi haurà tallers sobre aquestes qüestions amb nombrosos especialistes vinguts de tot el món. I, exposant alguns dels espectadors a música nova, s’inaugurarà un experiment de neurociència amb l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), a L’Hospitalet, per avaluar les diferències en la curiositat del públic.
Música i cinema amb Laurent Garnier
Una curiositat que també es desdobla amb la possibilitat de poder ballar plenament i fins a altes hores de la matinada, gràcies que el govern català ha permès després d’un any i mig que tornessin a obrir els espais nocturns amb el passaport sanitari. Mesura que també s’aplicarà a la convocatòira diürna, oblidant així les antinaturals cadires per assistir a concerts d’electrònica. A la nit, a l’Hivernacle del Poble Espanyol se celebrarà l’anomenat OFFSónar by Night, amb el reclam darrera els plats de la russa Nina Kraviz el divendres i el francès Laurent Garnier el dissabte, i tota una colla de djs locals dels que sobresurt l’imprescindible Ángel Molina.
El diumenge, com ja va fer al Nuits Sonores de Lió d’on em van extreure un llarg article, el francès presentarà la pel·lícula autobiogràfica dels seus més de trenta anys de carrera Laurent Garnier: Off the record, de Gabin Rivoire, dins de la programació del festival de documentals musicals In-Edit. El dissabte al migdia, a més, Garnier haurà protagonitzat un cara a cara amb el realitzador barceloní Juan Antonio Bayona, per creuar els seus interessos sobre cinema, música de ball i cultura pop.
La col·laboració entre el Sónar i l’In-Edit s’estén a tota la jornada de diumenge, amb una sèrie de documentals inèdits sobre l’electrònica. Entre ells, Sisters with Transistors, de Lisa Rovner i narració de Laurie Anderson. El vam poder veure l’any passat en línia en ple confinament i fa justícia a una desena de dones de la història de la música treballant amb màquines i soterrades per una lectura únicament masculina de la seva evolució. Un altre angle a reivindicar del Sónar ara que es troba en plena reinvenció.
Views: 240